Fer-se un pírcing és una manera genial d'expressar la nostra personalitat, però un cop passem per l'estudi, arriba aquesta impaciència desesperant per estrenar joies noves. La veritat és que canviar la peça massa aviat és una de les fallades més típiques i perilloses, ja que solem guiar-nos per com es veu la zona per fora, oblidant que el cos treballa a foc lent a l'interior.
Perquè tot surti rodó i no acabem amb un problema gros, és fonamental entendre que la curació no és un procés lineal ni igual per a tothom. No es tracta només que no faci mal, sinó que el canal de teixit intern (fístula) estigui prou fort per aguantar el frec d'una joia nova sense fer-se miques.
Temps d´espera segons la zona del cos
No és el mateix un forat a la carn tova que un al cartílag dur. Cada zona té un ritme propi i respectar aquests terminis és l'única garantia d'èxit:
- Lòbuls de l'orella: Són els més agraïts. Solen requerir entre 6 i 8 setmanes per a la fase inicial, encara que la cicatrització total es pot allargar fins als 3 o 4 mesos.
- Cartílags (Hèlix, Tragus, Conch, Rook): Aquí cal armar-se en paciència. Poden trigar des de 3 mesos fins a un any complet. En el cas del pírcing al tragus o el helix, l'ideal és no tocar-lo abans dels 9 mesos.
- Melic: Generalment necessiten uns 4 mesos per estabilitzar-se.
- Zones orals: Solen guarir en un període de 6 a 8 setmanes.
Què passa realment dins del teu cos?
Quan perforem la pell, l'organisme reacciona creant una ferida que s'ha de tancar al voltant de la joia. Primer arriba la fase inflamatòria , on és normal veure vermellesa i sentir calor. Després, passem a l'etapa de regeneració, on apareix la limfa (aquest líquid és clar que de vegades s'asseca i forma crostes) i es comença a crear una capa de teixit. Finalment, ocorre la fase de maduració , on el túnel intern s'engruixa i es torna resistent.
Si decideixes canviar la joia abans que el teixit hagi madurat, t'arrisques a provocar microesquinçaments a la fístula . És com si raspessis una ferida que acabava de tancar; això no només prolonga la curació, sinó que obre la porta a bacteris que poden causar infeccions greus.
Riscos de precipitar-se amb el canvi
Molta gent pensa que si no hi ha dolor ja està guarit, però és un error. Manipular un pírcing prematurament pot derivar en inflamacions recurrents o fins i tot en la formació de queloides i cicatrius hipertròfiques. A més, hi ha el risc que el canal es tanqui parcialment en qüestió de minuts, fent que reinserir la joia sigui un suplici o fins i tot impossible sense ajuda professional.
Un altre punt crític és el material. La primera joia sol ser de titani grau implant (F-136) o acer quirúrgic, materials biocompatibles que no irriten. Canviar això per bijuteria barata o materials porosos pot provocar reaccions al·lèrgiques, per la qual cosa recomanem consultar una guia de materials per a pírcings en pells sensibles per evitar irritacions.
Cures essencials per a una cicatrització perfecta
Perquè el procés sigui fluid, la higiene és sagrada. El millor és netejar la zona dues vegades al dia amb sèrum fisiològic estèril o una solució salina, sempre amb suavitat i sense fregar. Cal passar totalment dels productes agressius com l'alcohol o l'aigua oxigenada, ja que ressequen la pell i maten les cèl·lules que intenten reparar el teixit.
És vital mantenir les mans allunyades de la perforació si no estan acabades de rentar. Així mateix, es recomana dormir amb un pírcing nou sense complicacions per no generar pressió ni desplaçaments involuntaris de la joia. Pel que fa a activitats, l'ideal és evitar piscines o el mar fins que la zona estigui totalment tancada per no introduir patògens a la ferida.
Quan acudir a un professional
De vegades, entre la setmana 4 i la 6, cal fer l'anomenat downsizing . Això consisteix que el perforador canviï la peça inicial (que sol ser més llarga per donar espai a la inflor) per una més curta per evitar que la joia s'enganxi amb la roba. Si notes que el pírcing supura pus groc o verd, sents una pulsació constant o hi ha un envermelliment generalitzat, no intentis arreglar-ho tu ; veu directe a lestudi o al metge.
Guia pas a pas per canviar la joia a casa
Si ja has confirmat amb el teu perforador que tot està en ordre i no hi ha sensibilitat ni secrecions, pots tenir cura. Primer, desinfecta la nova peça i renta't molt bé les mans. Fes-ho en un lloc il·luminat i amb un mirall per no anar a cegues.
Retira la peça antiga amb calma; si està molt atapeïda, pots fer servir uns guants de làtex per tenir millor subjecció. Un cop fora, neteja el canal amb solució salina i estrena la joia nova immediatament.
Si notes resistència en inserir la peça, una gota d'oli de coco pot ajudar a fer lliscar millor, però recorda que no has de deixar el forat buit més de mitja hora per evitar que es tanqui.
