Quan es tracta de pírcings, moltes persones es pregunten si està bé que els menors els tinguin al cos. Les lleis per fer-se pírcings com a menor varien segons l'estat i el tipus de pírcing.
Alguns pírcings es permeten a edats més primerenques, mentre que altres només es permeten quan els nois arriben a una majoria d'edat. També hi ha normatives específiques sobre qui pot fer pírcings en menors, així com sobre el tipus d'atenció posterior que s'ha de prestar.
En aquest article, parlarem de les lleis i els requisits per fer-se un pírcing sent menor d'edat, així com de l'atenció posterior adequada.
Requisits legals per fer-se un pírcing sent menor d'edat
A Espanya, no hi ha una llei a nivell nacional que reguli de manera específica l'edat mínima per fer-se un pírcing. Tot i això, s'apliquen les normatives generals de protecció de menors i la pàtria potestat. Això vol dir que, en general:
Menors de 16 anys: Necessiten el consentiment per escrit de tots dos pares o tutors legals. Això implica que els pares han d'estar d'acord que el seu fill/a es faci el pírcing i han d'haver estat informats dels riscos i les cures necessàries.
Majors de 16 anys: En principi, es considera que tenen la capacitat legal per prendre decisions sobre el seu propi cos, per la qual cosa no necessitarien el consentiment dels pares per fer-se un pírcing. Tot i això, alguns establiments poden seguir sol·licitant-ho per precaució.
Compte! És important tenir en compte que algunes comunitats autònomes podrien tenir regulacions específiques més restrictives. Per tant, sempre és recomanable informar-se sobre la normativa vigent a la teva comunitat abans de col·locar-te un pírcing.
Què passa amb els locals on es col·loquen els pírcings?
- La presència física dels dos pares o tutors legals per signar el consentiment en el cas de menors de 16 anys.
- La presentació de documentació oficial (DNI dels pares o tutors i llibre de família o document similar) per verificar la identitat i la relació amb el menor.
- Una explicació detallada al menor i als pares sobre el procediment, els riscos potencials i les cures posteriors.
Procediment de col·locació del pírcing
En aquesta etapa la persona que et col·locarà el punxe piercing ha de rentar-se les mans amb aigua i sabó, aplicar bactericida i tenir guants nous i nets en fer el procediment.
En primer lloc, heu de netejar la zona on et vulguis col·locar el pírcing amb alcohol o un altre antisèptic excepte, si és a la llengua.
L'agulla que utilitzarà i l'equip han de ser ha d'estar ubicats en recipients estèrils, et perforarà amb una pistola especial per fer el pírcing que té una agulla molt esmolada d'un sol ús.
En acabar col·locarà la peça de joieria que ha d'haver estat esterilitzada abans, i la col·locarà a l'orifici.
En darrer lloc rebutjarà l'agulla en un recipient especial perquè no entri en contacte amb una altra persona sí que et va sortir sang.
En acabar t'indicarà com has de cuidar el teu pírcing i li pots preguntar qualsevol dubte que tinguis, i comunicar-te si sorgeix algun tipus de problema.
Tipus de pírcing i cures posteriors
Una vegada que un menor es pot col·locar de manera legal un pírcing, és important de totes maneres que els pares entenguin els riscos i responsabilitats que han de tenir en compte després.
Col·locar-te un pírcing és una pràctica que requereix una perforació de la pell mitjançant eines punxants en què es col·loquen joies.
Es pot fer a diferents parts del cos, però això sempre suposa un risc per a la salut personal i també per a la persona que aplica aquestes tècniques sinó les realitza de la manera adequada, amb les condicions higièniques necessàries.
Depenent del lloc del pírcing, pot haver-hi greus riscos més o menys complicats per a la salut. Per exemple, un pírcing a l'orella pot ser relativament segur, mentre que els pírcings a la cara, els genitals o la boca poden suposar riscos importants i molt perillosos, en el cas dels de la llengua.
Cures essencials per a un pírcing
Una cosa molt important a tenir en compte en el moment que estàs pensant en fer-te un pírcing és fer una avaluació mèdica si tens algun tipus de problema com al·lèrgies, diabetis.
És prioritat fer una consulta al teu dentista si estàs pensant col·locar-te'n un a la llengua, oa la boca per assegurar-te que les dents i les genives estiguin sanes.
També és indispensable esbrinar si ets al·lèrgic algun tipus de metall perquè tinguis en compte el material a triar, ja sigui níquel, o coure. Trieu joies de acer quirúrgic, or massís, titani o niobi, que són materials que és menys probable que provoquin reaccions al·lèrgiques.
Independentment de ledat, un pírcing requereix cures per evitar infeccions i assegurar una bona cicatrització. Aquí tens alguns consells importants:
- higiene: Renteu la zona del pírcing dues o tres vegades al dia amb aigua tèbia i sabó neutre. Asseca'l amb una gasa estèril o una tovallola de paper, sense fregar.
- Evita tocar-ho: No manipulis el pírcing innecessàriament amb les mans brutes.
- Solució salina: Neteja el pírcing amb una solució salina (aigua tèbia amb una mica de sal) per ajudar a la cicatrització.
- No retiris la joia: No et treguis la joia fins que el pírcing estigui completament cicatritzat, seguint les indicacions del professional.
- Roba folgada: Evita la roba ajustada que pugui fregar o pressionar el pírcing.
- Atenció als signes d'infecció: Si notes envermelliment, inflor, dolor intens, secreció de pus o febre, consulta un metge o el professional que va realitzar el pírcing.
Per finalitzar, quan es tracta de pírcings, és important que els pares i els menors coneguin les lleis i les normatives del seu estat. Encara que en alguns estats es permet als menors fer-se un pírcing amb el consentiment dels seus pares, cada estat té la seva pròpia normativa específica sobre quins tipus de pírcings estan permesos, qui els pot fer i quines cures posteriors es requereixen.
És important que els pares investiguin acuradament les lleis i requisits del seu estat, i s'assegurin que qualsevol pírcing ho faci un professional amb llicència i amb les instruccions adequades.