La coincidència no és només a l'estètica. Les dues iniciatives parteixen de la commemoració dels difunts al voltant de Tots Sants i el Dia de Morts per parlar de record, identitat i vida, i ho fan amb peces pensades per ser vistes per famílies i públics amplis. Aquest punt de partida comú explica perquè les calaveres apareixen tant en una exposició a l'aire lliure com en un vestuari de lluita lliure.
Escultures de gran format per acompanyar el dol
Una de les propostes, impulsada pel Parc del Record, ha portat les catrines i les calaveres mexicanes a tres parcs cementiris. La mostra, d'accés gratuït , es reparteix en quatre estacions i reuneix vuit escultures de fins a 1,8 metres, creades per Frank Apolinario Garibary amb fibra de vidre i tallades mitjançant sistemes computats per resistir la intempèrie.
El recorregut es presenta com una experiència sensorial i reflexiva. La gratitud, l'esperança, allò que s'hereta i l'afecte que no s'apaga són els eixos d'unes peces concebudes per acompanyar els qui travessen un duel en una data significativa, especialment al voltant de l'1 de novembre. La intenció és que el record dels éssers estimats trobi una via dexpressió a través de lart i del color.
L'exhibició estarà disponible des de mitjans d'octubre fins a mitjans de novembre als parcs Américo Vespucio, Cordillera i Pare Hurtado. El format cerca acostar la tradició a tota la família i transformar el cementiri en un espai de trobada on la memòria no es planteja només des de la pèrdua, sinó també des del que cada persona deixa als altres.
Màscares i capes amb aroma a Dia de Morts
Al terreny de l'espectacle, la Dinastia Wagner ha lluït màscares i vestidors inspirats en el Dia de Morts. El disseny va anar a càrrec d'El Fill del Sobirà , lluitador i creador d'equipament, que va elaborar les peces a Torreón amb un termini molt ajustat: només una setmana per definir el concepte, dibuixar esbossos, tallar patrons i rematar cada conjunt. Les van portar Fill de Wagner i Galeno del Mal.
Un dels vestits parteix d'un fons fosc amb traços clars i vermellosos que marquen els contorns de la calavera. El resultat dialoga amb la imatgeria fúnebre mexicana sense renunciar a limpacte visual que exigeix el ring. L'altre disseny recorre a tons fosforescents ia referències als dolços amb forma de calavera i al paper retallat, dos símbols molt reconeixibles d'aquestes dates.
Les capes afegeixen moviment i elegància a uns vestits que ja s?han vist en aparicions sobre el quadrilàter. Més enllà de la brillantor i el color , el treball posa en valor l'ofici artesanal i el segell llacun que sosté la imatge dels lluitadors: creativitat, precisió i hores de confecció perquè cada peça funcioni tant de prop com a distància.
Un símbol que uneix memòria i espectacle
Les dues propostes mostren que la calavera mexicana admet lectures molt diferents. A l'espai funerari, pesa la dimensió emocional i l'acompanyament a les famílies; al ring, guanya terreny la força visual, la identitat del lluitador i la connexió amb el públic. No són usos contradictoris sinó dues cares d'una mateixa tradició que s'adapta a contextos diferents.
El que roman és la capacitat del motiu per condensar color, símbol i memòria. La tradició viatja de l'altar al cementiri i del taller a l'espectacle sense perdre la seva arrel, i ho fa amb propostes gratuïtes o de gran visibilitat que acosten el Dia de Morts a públics que potser no participen d'altres celebracions.
L?exposició als parcs cementiris i els vestits de lluita lliure comparteixen alguna cosa més que una estètica reconeixible: usen la calavera per parlar del que queda , ja sigui el record d?una persona estimada o el segell d?un personatge sobre el ring. Aquesta barreja d'art, emoció i escena explica la tirada d'una imatge que no deixa de reinventar-se.
Índex